Entre el 3 i el 7 de març de 2025, es va dur a terme la Tercera Reunió dels Estats Parts del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) a la seu de les Nacions Unides a Nova York, en la qual la Xarxa hi va ser present.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de 86 països i més de 1.000 representants de la societat civil. L’alcalde de Hannover, Belit Onay, al capdavant de la delegació de Mayors for Peace, va mantenir una reunió amb la directora executiva d’ICAN, Melissa Parke, per aprofundir la cooperació entre ambdues organitzacions. A més, altres ciutats membres de Mayors for Peace, com una delegació croata i membres del secretariat d’Hiroshima, també van assistir a la reunió.

Mayors for Peace, en col·laboració amb diverses entitats, va organitzar dos esdeveniments destacats on es va subratllar la importància del paper de les ciutats en el desarmament nuclear. La delegació també es va trobar amb representants de Sud-àfrica per explorar la coordinació i suport del Capítol Europeu de Mayors for Peace en el desenvolupament d’un Capítol Africà, així com amb països de la Unió Europea com Irlanda i Àustria, que mostren un fort compromís amb el TPAN.

Des de l’adopció del TPAN el 2017, aquest tractat ha estat clau per un món lliure d’armes nuclears. La Tercera Reunió va reforçar el compromís internacional, amb debats sobre els riscos nuclears i esdeveniments educatius i socials. La reunió va concloure amb una declaració política en contra de les armes nuclears i la dissuasió nuclear. Amb més ratificacions, el TPAN continua sent essencial en la lluita pel desarmament nuclear.

ARTICLE

Tercera Reunió dels Estats Parts del TPAN 2025: Un Món Lliure d’Armes Nuclears com a Objectiu

Entre el 3 i el 7 de març de 2025, es va dur a terme la Tercera Reunió dels Estats Parts del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) a la seu de les Nacions Unides a Nova York presidida per l’ambaixador Akan Rakhmetullin del Kazakhstan.

El Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), adoptat el 2017 amb un ampli suport internacional, és el primer tractat global que prohibeix de manera absoluta les armes nuclears i estableix un marc per eliminar-les definitivament. Alhora, ajuda a les víctimes de les proves i els seus efectes. Des de la seva entrada en vigor, les mesures adoptades mostren com la comunitat internacional avança cap a la visió d’un món lliure d’armes nuclears.

A la Primera Reunió dels Estats Parts es va adoptar el Pla d’Acció de Viena, un ambiciós pla orientat a avançar en l’aplicació del tractat. Això va portar a la creació d’una estructura que opera entre sessions mitjançant grups de treball temàtics, coordinats per copresidents i facilitadors. En la Segona Reunió dels Estats Parts es va acordar abordar més eficaçment les preocupacions de seguretat relacionades amb les armes nuclears i la dissuasió nuclear.

El 3 de març va començar la Tercera Reunió d’Estats Parts del TPAN a la seu de l’ONU a Nova York, comptant amb la presència de 86 països i representants d’organitzacions de la societat civil. Aquesta trobada diplomàtica va incloure quatre temes principals de debat: un segment d’alt nivell, una discussió sobre els riscos d’un conflicte nuclear i les seves devastadores conseqüències humanitàries, un debat general i una revisió del funcionament del tractat.

A la Conferència Parlamentària es va destacar la importància del rol dels legisladors a avançar cap als objectius que presenta el tractat i enfortir els esforços internacionals per al desarmament nuclear. Parlamentaris de països com el Japó, Noruega, França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, França Polinèsia, Canadà, Escòcia i Àustria, van refusar la dissuasió nuclear com a una estratègia viable. Durant la reunió es va presentar un informe que detalla la participació dels Estats en un procés consultiu que qüestiona el paradigma de seguretat basat en la dissuasió nuclear, argumentant que aquest augmenta els riscos i la incertesa. Com a alternativa a la dissuasió nuclear, els Estats part van advocar per la ratificació i implementació del TPAN.
A més de les reunions diplomàtiques, es van dur a terme nombrosos esdeveniments organitzats per a la societat civil i delegacions dels governs, tractant temes des de la justícia nuclear fins a l’art. Com a exemple, la Iniciativa Educacional Marshallesa i la Missió Permanent de les Illes Marshall davant l’ONU van organitzar un esdeveniment per commemorar la detonació de l’arma nuclear més gran mai explotada pels EUA sobre l’Atol Bikini, amb un panell sobre justícia nuclear i testimonis de persones afectades per aquesta prova. També va haver-hi una exposició itinerant del projecte Artists Against the Bomb, que va portar l’art icònic a llocs emblemàtics com al Museu Metropolità i Central Park. Els joves també van tenir un paper destacat en el fòrum de joventut, on van expressar el seu rebuig a les armes nuclears i van reclamar la seva desaparició.

La Tercera Reunió dels Estats part del TPAN va concloure a l’ONU amb una declaració política que rebutja les armes nuclears i la dissuasió nuclear, adoptant decisions que reforcen el Tractat. Es va rebutjar la dissuasió nuclear, ja que es considera una amenaça per a la seguretat global. Els Estats part van reafirmar que la millor manera d’avançar cap a una seguretat global sense aquestes armes és sumar més països al Tractat, que ara té 73 Estats que l’han signat i ratificat més 25 que només han signat. Els Estats van acordar continuar treballant el Pla d’Acció de Viena i preparar-se per a la Conferència de Revisió del 2026.

  

 

 

 

 

El passat 18 de febrer, la Núria Garcia Prieto de 21 anys va representar l’Ajuntament de Granollers en el seminari web internacional per joves «Educació per la pau», organitzat per Mayors for Peace.

Aquest seminari va reunir vuit joves de sis països diferents per parlar de les activitats per la pau que duen a terme en els seus municipis i del rol que tenen els joves en aquest procés. L’objectiu era oferir a la joventut implicada en la pau una plataforma per compartir les seves experiències i idees.

El webinar va començar amb la benvinguda de l’alcalde d’Hiroshima, Kazumi Matsui, i unes paraules del copresident de Nihon Hidankyo, l’organització japonesa guanyadora de l’últim premi Nobel per la Pau, el senyor Toshiyuki Mimaki. Keiko Nakamura, professora de la Universitat de Nagasaki va moderar el seminari.

Des de l’Ajuntament de Granollers, la Núria va parlar sobre la implicació de la ciutat en les activitats de pau com a municipi i com a ciutat vicepresidenta de Mayors for Peace i va destacar diverses activitats organitzades per la Xarxa com el seminari web “La dissuasió nuclear: amenaça o garantia de la nostra seguretat”, la jornada “Polítiques locals de pau i convivència. De què parlem?” i el projecte de mobilitat europeu en el que participen vuit joves de Granollers i comarca.

El seminari també va tractar el paper dels joves en l’abolició de les armes nuclears, els reptes als quals s’enfronten en les seves activitats de pau, i la proposta d’accions concretes que es poden dur a terme per afrontar aquests reptes.

Per tancar el seminari, la moderadora va recordar que els joves són l’esperança i els futurs líders d’aquest moviment de cultura de pau. Aquests espais no només serveixen per compartir experiències, sinó també per inspirar els joves a continuar lluitant per un món més pacífic i lliure d’armes nuclears.

Enllaç a la gravació del webinar!

 

 

Cada any, el Rellotge de l’Apocalipsi adverteix sobre el punt en què ens trobem abans de la destrucció total i definitiva del nostre planeta amb tecnologies creades per nosaltres mateixos.

El Rellotge de l’Apocalipsi (Doomsday Clock, en anglès), és un rellotge simbòlic que utilitza l’analogia dels minuts que li resten a la humanitat per a arribar a mitjanit, hora que representa la catàstrofe global. Aquest rellotge va ser creat a l’inici de la Guerra Freda per un grup de científics de la Universitat de Chicago.

Una Junta de Ciència i Seguretat, formada per experts en tecnologia nuclear i ciència climàtica, ajusten a principis d’any les manetes del rellotge. Aquests experts segueixen diverses dades relacionades amb el nombre d’armes nuclears al món, les parts per milió de CO2 a l’atmosfera, l’acidesa dels oceans i l’augment del nivell del mar. També valoren els esforços dels líders i ciutadans per reduir els perills nuclears i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Amb tota aquesta informació, la Junta emet un judici sobre les possibles conseqüències si no s’actua de manera urgent.

Aquest any 2025, el rellotge marca que ens trobem a 89 segons de la mitjanit, més a prop que mai. L’any 2023 i 2024 ens trobàvem a 90 segons, l’any 2020 a 100 segons i l’any 2018 a 120 segons. Aquest canvi d’agulles es deu a un conjunt de factors, principalment les tendències nuclears, les noves tecnologies transgressores, el canvi climàtic i les amenaces biològiques.

El perill de l’ús nuclear continua augmentant a causa del desenvolupament de noves capacitats i la poca força dels tractats TPN i TPAN davant de països com Rússia, la Xina i els Estats Units, els quals han adoptat postures alineades amb el moviment d’avenços nuclears. Aquestes postures podrien fàcilment derivar a una guerra nuclear.

Amb els avenços i propostes d’integrar la intel·ligència artificial a les armes de guerra es plantegen qüestions sobre fins a quin punt les màquines poden prendre decisions militars. A mesura que l’ecosistema d’informació global es torna més desorganitzat, es fa més difícil resoldre els grans reptes als quals s’enfronta la societat. La intel·ligència artificial (IA) podria empitjorar aquesta situació, accelerant encara més el caos en comptes d’ajudar a controlar-lo.

El 2024 va ser l’any més calorós registrat, amb esdeveniments climàtics extrems com inundacions, ciclons, calor extrema, sequeres i incendis. A escala global, les campanyes electorals van demostrar que el canvi climàtic era una prioritat baixa, especialment a països com els Estats Units.

El moviment de les manetes a un segon menys que l’any 2024 indica que, amb el món tan a prop del precipici, qualsevol moviment, per petit que sigui, hauria de ser vist com un senyal d’extrem perill i una advertència clara que cada segon incrementa la possibilitat d’un desastre global.

Enllaç a l’anunci oficial!

 

Programa de la jornada

9:30 · Benvinguda

Alba Barnusell. Alcaldessa de Granollers i vicepresidenta de Mayors for Peace
Tica Font. Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau
Emilia Saiz. Secretària general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)
Jordi Cuadras. President del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Joan Carles Garcia. Secretari General Adjunt de la Federació de Municipis de Catalunya
Ferran Ballestà. Alcalde de Lliçà de Vall. En representació de l’Associació Catalana de Municipis
Octavi de la Varga. Assessor de projectes estratègics internacionals de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona

10:00 – 11:15 · Polítiques locals de pau i la seva contribució a les agendes globals

Facilitat per Felipe Llamas. Soci fundador de PHARE Territorios globales. Professor en la Facultat de Ciències socials i jurídiques de la Universidad Carlos III de Madrid
Alba Barnusell. Alcaldessa de Granollers i vicepresidenta de Mayors for Peace
Emilia Saiz. Secretària general de CGLU
Jordi Cuadras. President del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

11:45 – 13:00 · Experiències locals que construeixen pau

Facilitat per Tica Font. Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau
ELABORAR UN DIAGNÒSTIC DE CIUTAT PER UNA AGENDA DE PAU I CONVIVÈNCIA · Beth Mejan. Tècnica de Ciutadania, Cooperació, Pau i drets humans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA COM UN EIX CLAU EN LA POLÍTICA PÚBLICA DE PAU · Alba Sanfeliu. Tècnica del programa de Cooperació, Secció d’Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Manresa
ESCENA COMUNITÀRIA: LA DIVERSITAT COM A EINA PER A TRENCAR ESTEREOTIPS · Montse Bosch. Tècnica de cooperació de l’Ajuntament de Vic
LES XARXES DE GOVERNS LOCALS I LA SEVA CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES DE PAU · José Álvarez. Àmbit de polítiques i incidència. Secretariat mundial de CGLU

13:00 – 13:30 · Guia per a l’elaboració d’una agenda local de pau i convivència

Ana Barrero. Presidenta de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ)
Tica Font. Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Accedeix a la guia aquí: Guia

Resum de la jornada

El passat 4 de desembre, el Centre Delàs i la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau van organitzar una jornada amb el títol “Polítiques locals de pau i convivència. De què parlem?”.

La conferència va començar amb la intervenció de l’alcaldessa de Granollers i presidenta de la Xarxa catalana i europea, Alba Barnusell; seguida per les intervencions de l’alcalde de Tordera i secretari general adjunt de la FCM, Joan Carles Garcia; l’alcalde de Lliçà de Vall i representant de l’ACM, Ferran Ballestà; el president del Fons Català de Cooperació, Jordi Cuadras; la secretària general de CGLU, Emilia Saiz; i la presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Tica Font.

La primera taula rodona, moderada per Felipe Llamas, es va centrar en com les polítiques locals de pau poden influir en l’agenda global.

La segona taula, moderada per Tica Font, va girar al voltant de les experiències locals que construeixen pau amb la participació de tècnics de diferents municipis catalans. Beth Mejan (Sant Cugat) va parlar de la diagnòsi feta al municipi i l’Agenda de la Pau. Alba Sanfeliu (Manresa) va explicar l’activitat educativa per joves de l’exposició ‘Quan diuen les pedres, cauen els arbres’. Montse Bosch (Vic) va explicar la iniciativa per a joves que utilitza el teatre com a espai de diàleg. José Álvarez (CGLU) va parlar del municipi que va guanyar l’últim Premi de la Pau de CGLU, Palmira a Colòmbia.

Per tancar, Tica Font i Ana Barrero (Asociación Española de Investigación para la Paz, Aipaz) van fer una breu explicació de la nova Guia per a l’elaboració d’una agenda de pau i convivència.

Els dies 28 i 29 d’octubre, la Xarxa va ser present a la 13a Reunió de la Conferència Executiva de Mayors for Peace i la 4a Reunió de la Junta Directiva del Capítol Europeu a Manchester (Regne Unit), juntament amb 9 ciutats i 1 capítol.

El dia 28 va començar amb una cerimònia reflexiva i l’ofrena de flors al Glade of Light, seguida d’una visita a la catedral de Manchester. La conferència va ser oberta pel president de Mayors for Peace i el senyor alcalde de Manchester, Paul Andrews. La reunió va iniciar amb un repàs de l’informe de progrés del Pla d’Acció 2021-2025, les iniciatives del proper Pla d’Acció i les iniciatives commemoratives del 80è aniversari dels bombardejos atòmics per al 2025.

El dia 29, els membres del Capítol Europeu es van reunir per a la 4a Reunió de la Junta Directiva del Capítol. La reunió va ser conduïda pel conseller Tommy Judge de Manchester. En aquesta reunió es van tractar diferents temes com l’aprovació de l’informe del Consell d’Administració 2023, el reconeixement de l’Informe 2024, un resum de les principals iniciatives del Capítol, així com el Pla Operatiu 2025 del Capítol Europeu. Després de la reunió, els membres van assistir a una visita al Mines Advisory Group.